50 – Quan no penso només sóc

M’agrada viure en la ignorància creient en la realitat d’un món perfecte creat per mi.

Flickr Album Gallery Pro Powered By: Weblizar

Carla València Padín

Carla ValenciaLa Carla afirma que “Quan no penso només sóc“, i ens obsequia amb un reguitzell d’imatges inquietants que ens fan pensar perquè no deixem de ser: una boca tancada, un ull obert, un conill que sembla fugir del dibuix, imatges de gent desesperada que ens recorden el cèlebre quadre d’Edward Munch o “El cap de la Montserrat cridant” de Julio González… Són, tal vegada, les imatges d’una realitat ideal que la Carla recrea per fugir de la ingorància d’un món perfecte?

← 49 Impressions. Els meus primers llibres i els darrers 51 Blanco y negro →